Durant els tres primers anys que vaig anar a la Pompeu, la cafeteria de Gutenberg tenia uns croissants de xocolata que eren famosos entre les meves companyes. No els vaig arribar a tastar i quan ho volia fer van canviar el servei de cafeteria. Han passat a la memòria compartida del grup de la universitat i encara no sé si em penedeixo de no haver-los tastat. Jo els prefereixo a París, els croissants, però si eren tan bons…
Tampoc no vaig anar d’Erasmus, i mira que bons llocs també n’hi havia. M’ho vaig plantejar poc, com això del croissant. M’agradaven les assignatures, Barcelona, la Pompeu, i havia de treballar. Les primeres pràctiques van ser d’ajudant al Departament de Comunicació d’una empresa ben petita que em va donar currículum a segon de carrera. D’allà, a unes pràctiques en una startup a l’estiu, a tercer unes en Social Media, i a quart canvi a un Gabinet de Premsa al centre. No vaig parar i, així i tot, em vaig deixar tantes portes per trucar i tantes ofertes per intentar. Tenia poc clara la meva especialitat i sentia que cada cop que triava també renunciava, encara que no sabés a què.
"Tenia poc clara la meva especialitat i sentia que cada cop que triava també renunciava, encara que no sabés a què". @FoixCoral
L’últim any, amb la urgència característica de quan veus que alguna cosa se t’escola entre els dits, vaig rascar cada minut, ja es tractés de cafès i birres al Raval, o festes a Gràcia, com hores llegint apunts a la platja o entrevistant gent pel TFG per les diferents agències del sector a la ciutat. Mentrestant, l’objectiu era marxar a viure fora amb Eurodyssey.
Pròxima parada: pràctiques a Croàcia
El programa Eurodyssey promou la mobilitat i ocupació del jovent dels països integrants de la Assembly of European Regions (AER). Aquesta iniciativa busca incrementar l’ocupabilitat amb experiències internacionals de pràctiques temporals. La beca cobreix allotjament, feina, curs de l’idioma del país que visites, activitats… jo només vaig haver de pagar vols i fer maletes!
Funcionava fent una primera entrevista al SOC per revisar requisits, i d’aquí entrevistes amb la institució del país de rebuda i amb l’organització on prèviament havies aplicat per la web segons la teva preferència. El resum de Gencat és concís i t’ubica per iniciar-te en aquest procés que t’ajuda a traslladar-te, guanyar experiència laboral i conèixer un lloc nou. A més, en el meu cas, va ser el pont a una altra feina i la residència temporal a Croàcia.
L’actitud ho és (quasi) tot
Alguns consells que val la pena tenir en compte abans de participar en un programa com Eurodyssey, són: reunir una mica d’experiència encara que no sigui exactament del mateix àmbit; pensar bé on et ve de gust anar abans d’aplicar a una oferta, perquè un cop entres al procés d’una has de seguir-lo fins al final, i assumir que faràs tombs per diverses seus i delegacions per tramitar papers de la sol·licitud.
A més, durant l’estada, també és important: deixar de banda que “és temporal”, prendre-ho realment com una feina/pràctiques per aprofitar al màxim perquè mai saps què en pot sortir; fer contactes, no només a la feina, també a través de l’organització de rebuda; aprofitar per practicar i perfeccionar un altre idioma, quelcom que es facilita amb el dia a dia laboral, a més del curs de llengua que et faciliten, i practicar l’estil de vida why not per trobar-te fent coses que et poden sorprendre a tu mateixa amb les que segur aprendràs.
Creixement personal i professional
Recordar-me algunes d’aquestes obvietats em va ajudar a enllaçar oportunitats i a les dues feines posteriors a la meva tornada, ha estat sempre un punt rellevant a explicar, atractiu per a les empreses.
Opcions com aquestes o els Erasmus Pràctiques, com n’hi ha des de la mateixa UPF, o els EVS… són formes de, no només millorar el currículum professional, sinó també personal. Ara que també s’han reactivat a poc a poc la majoria de programes i intercanvis, és un bon moment.
Mentre que totes les pràctiques extracurriculars em van ajudar a entrar a Eurodyssey com a PR Assistant a un parc tecnològic, la posterior feina en Content Marketing i els viatges per tots els Balcans em van ajudar a tornar amb una història interessant, juntament amb tot el que havia après.
"Provar, moure's i canviar és gairebé inevitable en el context d’avui en dia i t’ajuda a obrir-te de mires". @FoixCoral
Malgrat que ha anat venint després, recordo com si fos ahir aquella sensació creixent que el millor s’escapava i ho havia d’esprémer més i millor. Agraeixo aquella sensació i agraeixo haver-me equivocat, haver triat sense saber si el que perdia hauria anat més bé, o menys. Com també agraeixo no saber encara quina és la meva especialitat. Això m’ha fet moure i continuar buscant. Recordar amb ganes tot el que m’han portat les experiències variades i parlar d’aquell programa que em va ajudar tant, o les variades pràctiques extracurriculars que m’han servit d’empenta.
Ara ens parlen de talent “multidisciplinari” per aquesta idea de ser expertes en més d’un àmbit i d’altres conceptes que, siguin o no eufemismes, per a mi entenen que no has de tenir clara una única especialitat. O sí, la fórmula és la que a tu et funcioni. El que sembla és que provar, moure’s i canviar és gairebé inevitable en el context d’avui en dia i t’ajuda a obrir-te de mires.
